<<Anterior
Però dins d'aquesta visió idíl·lica sembla que ens deixem alguna cosa. Per algun motiu ens trobem terriblement allunyats d'una vida mínimament pareguda a aquesta. La frase típica és: "no és tan fàcil!" I no falta raó.
Tot el que hem explicat ha de servir per a l'anàlisi i com a horitzó. Com a anàlisi per conèixer en quin punt ens trobem i perquè, i quines conseqüències té l'estil de vida industrial modern. Hem d'acostumar-nos a estudiar amb deteniment i sensatesa les implicacions que té l'estil de vida que portem. I en base a açò projectar un estil de vida diferent que solucione els components nocius i desfavorables que patim.
Però, com fer-ho? No intentarem esquematitzar un manual d'acció, ni molt menys, però sí que intentarem donar alguna pinzellada de quins passos poden resultar útils sense perdre els ànims.
Són moltes les dependències que hem adquirit en aquest Sistema. Depenem dels diners, i en conseqüència, del treball assalariat; també de la medicina moderna en qüestió de salut; depenem dels supermercats per tal d'alimentar-nos; de les empreses per a que ens construisquen les nostres vivendes o produisquen els nostres productes... I per què som tant dependents? Perquè no hem après a sobreviure, i hem donat carta blanca a la sort dipositada en el funcionament d'un Sistema que, en tant que aliè a la nostra voluntat lliure, ens és totalment perjudicial.
Adquisició de coneixements
Com hem dit, cal aprendre sobre allò que concerneix a la nostra vida. Però no ens aclaparem, de segur que la pràctica totalitat del que emprem dia a dia és perfectament prescindible. Si recordem els punts que hem explicat anteriorment, ens adonarem que tots aquests productes que ens envolten tenen un cost molt més elevat que el que indica l'economia de torn. Tenen un cost ambiental i personal que implica destrucció i explotació. No hi ha excuses per continuar mantenint-los (o adquirint-ne de nous).
Alimentació
Són molts els camps de la vida que, al contrari que tot aquest món d'artifici consumista, són de vital interès per a nosaltres. El principal és l'alimentari. Hem de saber produir-nos el nostre aliment. Potser ens trobem en que vivim a una ciutat on la cura d'un tros de terra siga literalment impossible. Ací tenim la primera de les lliçons: potser calga abandonar eixe indret.
Hem d'anar aprenent quins són els aliments que ens ofereix la natura depenent de la zona que pretenem habitar. En qualsevol cas, l'autogestió de l'alimentació, també coneguda com "Sobirania alimentària", pot desenvolupar-se a través de l'horticultura ecològica, entenent aquesta com la tradicional horticultura de subsistència sense utilitzar productes industrials, sinó tot el contrari, coneixent les plantes i facilitant-los un entorn adequat per al seu creixement.
Un punt que sol ser delicat d'abordar és el consum d'animals, per ser susceptible de ser considerat autoritari, degut al patiment inherent a la caça/pesca. Generalment, des de postures anarcoprimitivistes, com que es defensa una vida salvatge, es comprèn una alimentació omnívora com a resultat de la caça i recol·lecció. De fet, es defensa aquesta opció per damunt de l'horticultura, ja que respecta al màxim la biodiversitat i els ecosistemes, i no incideix indirectament tant com ho fa l'horticultura.
Salut
Si l'alimentació és un element clau, no ho és menys la salut. Cal aprendre a conèixer el nostre cos, i amb açò, la relació íntima que existeix entre cada component del nostre entorn i de la nostra ment, i el nostre benestar. Es tracta d'aprendre a tenir cura de nosaltres mateixos, sabent què és allò que perjudica la nostra salut, i quins factors són els més idonis per a la nostra vida.
Una existència en un entorn natural, lliure de contaminants químics, lumínics, acústics... però sobretot, alliberat de qualsevol estil de vida estressant, monòton, viciat o confinat. No sols el medi ha de ser l'adequat, sinó també la nostra ment, és a dir, la nostra manera d'entendre la vida, els nostres hàbits.
L'alimentació, a banda de ser autogestionada, ha de ser sana. Una bona alimentació és garant de bona salut. Un estil de vida sedentari és una bona manera de patir multitud de malalties musculars, òssies, obesitat... Cal que el nostre estil de vida implique activitat física diversa. I si som nosaltres qui ens encarreguem d'autosustentar-nos i autoabastir-nos, així serà.
També és necessari aprendre poc a poc les cures que la natura ens ofereix. Infinitat d'espècies vegetals poden ajudar-nos a calmar dolors i tractar malalties.
En un entorn urbà és impossible gaudir d'un medi natural i net. És més, la pròpia essència de les ciutats i pobles crescuts, és la desaparició d'entorns naturals, i amb ells, qualsevol espècie vegetal beneficiosa, a no ser que es pretenga recórrer a superfícies i comerços de la moda "ecològica".
Hem de dir que, amb l'eliminació d'un entorn nociu i contaminant, i adoptant un estil de vida saludable, moltes de les malalties pròpies de la civilització i la modernitat desapareixeran per complet, o es reduirà substancialment el risc de patir-les: obesitat, estrès, càncer, dolors musculars, afeccions per hipersensibilitat a productes químics o camps magnètics, pèrdua de visió...
També, i com a apunt final, recalquem la criminalització que es fa des del món modern al dolor. Tenim el costum de voler neutralitzar el dolor a la mínima que aquest apareix. Per descomptat que és molest, i que ens agradaria que no estiguera, però alguns processos de curació impliquen dolor, i aprendre a conviure amb aquests processos és molt important. La vida té aquestes coses.
Habitatge
Com no, cal un lloc per viure. Amb un lloc fix o nòmades, cal saber com construir un refugi que puguem fer servir de llar amb total seguretat, comoditat i on puguem resguardar-nos dels fenòmens meteorològics adversos. Tot i això, una casa no sols és un lloc on refugiar-se de les inclemències climàtiques, sinó que també és un lloc de reunió de qualsevol agrupació humana.
Per a viure no és necessari, ni convenient, estar envoltat de materials processats industrialment, ni d'aïllaments tèrmics o acústics que no serien necessaris si el material de construcció fóra l'adequat, ni si l'habitatge estiguera en un lloc apartat de les nocivitats de la modernitat.
Es poden construir cases amb multitud de materials naturals sense tindre que processar-los amb tecnologia complexa. Des de refugis naturals com coves, on la incidència és pràcticament nul·la, fins a construccions amb tova, troncs, fibres vegetals, etc. La facilitat d'autoconstrucció és molt alta, i els resultats són òptims.
Conclusió
Com hem vist en aquests tres exemples, cal aprendre a prendre les regnes de les nostres vides, i per a tal cosa, cal començar a practicar, i a caminar des de ja. Hem d'intentar oblidar-nos de les qüestions de la coherència i demés obstacles inútils. Si sabem quin és el camí, només hem de saber caminar cap a l'horitzó. Cada persona es troba en una situació i per tant, cadascuna té el seu ritme de canvi.
Amb aquests exemples bàsics, i amb les explicacions que hem ofert en els distints punts d'aquesta guia, hem intentat transmetre la filosofia que acompanya als plantejaments més característics de l'anarquisme primitivista.
